Efectes especials

Els efectes especials (en anglès - special effects o simplement com a SFX, SPFX o FX) són aquells elements que s'utilitzen en la indústria del cinema o en televisió per a aconseguir escenes que tenen ambients, personatges o situacions que no poden succeir a la vida real, com per exemple un viatge a l'espai. Els efectes especials s'utilitzen generalment en pel·lícules de ciència-ficció, no obstant això, avui dia també s'agreguen a pel·lícules de comèdia, drama, terror o suspens. N'hi ha de diversos tipus i han evolucionat molt en la història del cinema. Els efectes especials es poden generar mitjançant el mode tecnològic (també anomenat efectes digitals) o el manual. La primera és la que més s'utilitza i consta en realitzar els efectes a través d'ordinadors, però els seus costos poden ser molt elevats, ja que s'utilitzen grans infraestructures tecnològiques. A més, aquests efectes es realitzen després del rodatge de les escenes i la fase de producció en què es realitzen els efectes digitals s'anomena postproducció. D'altra banda, el mode manual, requereix més dedicació i temps, ja que els efectes han estat creats de manera artesana, com per exemple monstres o la creació d'explosions en el propi rodatge. Tot i la diferència entre aquests dos models de creació, moltes pel·lícules utilitzen els dos modes per crear els seus efectes especials.^[1][2]

El concepte, tot i ser coses diferents, es confon sovint amb el de efectes visuals. Els efectes especials són aquells que es realitzen abans i durant el rodatge de la producció audiovisual. Per tant, en aquest àmbit s'hi inclouran els efectes de maquillatge tradicional, els animatrònics (com són alguns dinosaures de Jurassic Park), efectes de pirotècnia, destrucció i pluges artificials, així com tots els elements de l'escenografia (escenaris, trens...). En canvi, els efectes visuals són (llevat d'aquelles produccions en que la producció és enterament digital) els que es duen a terme una vegada ja ha acabat el rodatge, en la fase de postproducció (en són exemples el morphing, la captura de moviment o el CGI). Aquest és un aspecte polèmic dels Premis Goya, que no diferencien ambdós treballs, englobant-los en una mateixa categoria.^[3]